I s´àvia ens va enviar una altra carta:
Seguint el fil conductor d´enguany, la primera carta ens remetia a un conte d´orígen xinès (el pinzell màgic) i ara ens enviava aquestes imatges que ens va dur prou feina descobrir què era: perquè semblava una platja, però no hi havia aigua. A Ferreries no hi era açò, ni a Ciutadella, ni a´s Castell, ni a Alaior, ni a Palma, ni a Madrid, ni a Sevilla, ni a Granada, ni a Colòmbia,...ni a cap dels llocs on noltros hem estat. Fins que n´Aina ens va dir que açò era "UN DESIERTO"!
I la conversa va girar entorn a com devia ser viure a un lloc així, tan diferent de ca nostra. I realment no el triam el lloc on hem de néixer, ens ve donat; i a llocs desèrtics, tan calents, hi ha gent que li ha tocat viure-hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.